Els coleòpters són un ordre d’insectes de distribució mundial (molt
diversificat) i presenta més espècies que qualsevol altre ordre animal. Es
coneixen vulgarment com a escarabats. La característica principal d’aquest
ordre és que les ales anteriors són endurides (anomenades èlitres) i formen un
escut o cuirassa que protegeix part del tòrax, l’abdomen i el parell d’ales
posteriors (les èlitres no serveixen per volar). Presenten un desenvolupament
en tres estadis (larva, pupa i imago) i normalment presenten peces bucals de
tipus mastegador. Majoritàriament presenten reproducció sexual.
A continuació es presenten algunes espècies de coleòpters que es poden observar a la conca del Mogent:
- (Capnodis tenebrionis): es tracta d’un escarabat força gran (L 15-30 mm)de color negre amb zones
de color gris clar al pronot (placa exoesquelètica dorsal del tòrax) i les èlitres.
Sempre associat a espècies vegetals del gènere Prunus on es desenvolupa.
Escarabat pudent (Blaps lusitanica): es tracta d’un escarabat força gros (L 32-38 mm), de
color negre, força lent i amb unes extremitats llargues. Normalment presenta
activitat nocturna. Rep aquest nom comú degut a que acostuma a secretar un
líquid pudent si se’l molesta.
Escarabat blau (Hoplia coerulea): els macles són de color blau lluent, en
canvi, les femelles són brunes. Associats a llocs humits, a la conca del Mogent
s’observa en boscos de ribera.
Escarabat rinoceront (Oryctes
nasicornis): Escarabat
de color marró vermellós o marró fosc, molt lluent. El mascle presenta una
banya corbada enrere (semblant a la dels rinoceronts) i una cresta transversal
força pronunciada al pronot. És fàcil trobar-lo al voltant de les llums en les
nits d’estiu.
Escanyapolls (Lucanus cervus): Es tracta de l’escarabat més gran d’Europa (L
25-75 mm). És de color bru amb el cap i el pronot de color negres. Els mascles
presenten unes mandíbules superiors molt desenvolupades (recorden a les banyes
dels mascles de cérvol) que són utilitzades en les baralles que realitzen en
l’època d’aparellament. La femella és més petita i no presenta les mandíbules
tant desenvolupades. Les larves es desenvolupen durant 5-8 anys. Es tracta
d’una espècie cada cop més rara de trobar. Propi de zones de rouredes i
alzinars amb arbres vells.
Escanyapolls petit (Dorcus parallelipipedus): escarabat de color negre (L 19-32 mm),
el cap del mascle aproximadament igual d’ample que el pronot amb les mandíbules
superiors molt fortes i corbades endins (la femella presenta una mida més
petita). Viu en boscos caducifolis de ribera on la larva es desenvolupa en
fusta en descomposició.
- (Ergates faber): Escarabat molt gran (L 25-60 mm). Cos força ampla i aplanat. Presenta els
laterals del pronot denticulats. Les antenes del mascle són més llargues que la
longitud del cos (les de la femella arriben més o menys al centre de les
èlitres). La larva es desenvolupa en 3-4 anys en fusta en descomposició de
pins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada