Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis)

Una altra espècie d’orquídia que podem trobar a la zona de la conca del Mogent és la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis). Es troba sobretot en sòls calcaris a la base de l’estatge montà i a la terra baixa, a les joncedes, brolles de romaní, llistonars i pastures montanes. Aquesta espècie floreix entre finals de març i principis de juliol. Les primeres d’aquest any s’han trobat a una localitat de La Roca del Vallès on hi havia al voltant d’una trentena.

Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) (Foto: Carles Llebaria)

Flor d’abella (Ophrys apifera ssp. apifera)

Quarta espècie d’orquídia trobada aquest any, la flor d’abella (Ophrys apifera ssp. apifera). La floració d’aquesta orquídia es dóna entre mitjans de maig i finals de juny. Ahir, 23/4/12, es van trobar un total de dotze exemplars entre els termes de Les Franqueses del Vallès i Cardedeu (Javi Mendoza).

Flor d'abella (Ophrys apifera ssp. apifera) (Javi Mendoza)

Clavell violaci (Limodorum abortivum ssp. abortivum)

Tercera espècie d’orquídia de l’any. Es tracta del clavell violaci (Limodorum abortivum ssp. abortivum). Fins ara s’han trobat dos exemplars a una zona boscosa de Sant Antoni de Vilamajor i un exemplar a Cardedeu. És una espècie que podem trobar en boscos secs, brolles de romaní i joncedes. L’època de floració d’aquesta espècie es dóna entre els mesos d’abril i principis de juliol (Javi Mendoza).

Clavell violaci (Limodorum abortivum) (Javi Mendoza)

Gènere Cistus

Les plantes del gènere Cistus formen part dels matollars mediterranis i algunes espècies són pioneres  en la recuperació de sòls degradats, especialment després d’un incendi forestal (les seves llavors s’obren i germinen abans ajudades pel foc). Es tracta d’espècies perennifòlies, arbustives i llenyoses. Les seves flors són regulars, hermafrodites i amb cinc grans pètals, sovint arrugats, que cauen fàcilment de la flor. A la conca del Mogent podem trobar les següents espècies:

Cistus monspeliensis (Català: estepa negra, Castellà: Jaguarzo negro). Espècie present des de Girona fins a València, incloent les Illes Balears.  Espècie de distribució mediterrània força abundant típica de garrigues obertes i que floreix entre els mesos d’abril i juny. L’estepa negra té les flors blanques i les fulles de color verd fosc i allargades. A les fulles presenta unes glàndules que donen un aroma molt característic i a més s’enganxen als dits. Força abundant a la conca del Mogent.

Cistus monspeliensis (Javi Mendoza)

Cistus albidus (Català: estepa blanca, Castellà: Jaguarzo blanco). Espècie present des de Girona fins a Alacant, incloent les Illes Balears.  Espècie típica de pinedes i matollars sobre substrats carbonatats. Floreix entre els mesos d’abril i juny. L’estepa blanca té les flors de color rosa – lila i les fulles de color verd clar.

Cistus albidus (Javi Mendoza)

Cistus salviifolius (Català: estepa borrera, Castellà: Jaguarzo morisco). Espècie present des de Girona fins a Alacant, incloent les Illes Balears.  Espècie típica de pinedes i alzinars, preferentment sobre sòls descalcificats. Floreix entre abril – juny. L’estepa borrera té les fulles arrodonides (a diferència de l’estepa negra que les té allargades) i de color verd fosc i flors de color blanc.

Cistus salviifolius (Javi Mendoza)

Tritó verd

El tritó verd (Triturus marmoratus) és un amfibi urodel que ha disminuït força les seves poblacions degut a la destrucció del seu hàbitat com a conseqüència  de la expansió urbana i l’ús abusiu de pesticides i fertilitzants entre d’altres. Es considera que les poblacions catalanes més amenaçades són les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona, com és el cas de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. En l’actualitat hi ha un projecte de recuperació d’hàbitats i reproducció en captivitat de l’espècie als parcs Serralada Litoral i de Marina.

Concretament, en les localitats de la conca del Mogent, l’espècie ha desaparegut o ha reduït força les seves poblacions com a conseqüència de l’abandó de basses agrícoles i la destrucció del seu hàbitat. Ahir, 14/5/12, vam trobar l’espècie en una bassa agrícola, conservada i sense presència de peixos, del terme de Sant Antoni de Vilamajor on a més, vam observar individus de granota verda (Pelophylax perezi) (Arianna Campanales i Javi Mendoza).

Recordem que estem recopilant dades de la presència d’amfibis a la conca del Mogent i que si disposeu d’observacions ens les podeu enviar a l’adreça que podeu trobar al blog.