Coleòpters de la conca del Mogent

Els coleòpters són un ordre d’insectes de distribució mundial (molt diversificat) i presenta més espècies que qualsevol altre ordre animal. Es coneixen vulgarment com a escarabats. La característica principal d’aquest ordre és que les ales anteriors són endurides (anomenades èlitres) i formen un escut o cuirassa que protegeix part del tòrax, l’abdomen i el parell d’ales posteriors (les èlitres no serveixen per volar). Presenten un desenvolupament en tres estadis (larva, pupa i imago) i normalment presenten peces bucals de tipus mastegador. Majoritàriament presenten reproducció sexual. 

A continuació es presenten algunes espècies de coleòpters que es poden observar a la conca del Mogent:

- (Capnodis tenebrionis): es tracta d’un escarabat força gran (L 15-30 mm)de color negre amb zones de color gris clar al pronot (placa exoesquelètica dorsal del tòrax) i les èlitres. Sempre associat a espècies vegetals del gènere Prunus on es desenvolupa.

Escarabat pudent (Blaps lusitanica): es tracta  d’un escarabat força gros (L 32-38 mm), de color negre, força lent i amb unes extremitats llargues. Normalment presenta activitat nocturna. Rep aquest nom comú degut a que acostuma a secretar un líquid pudent si se’l molesta.

Escarabat blau (Hoplia coerulea): els macles són de color blau lluent, en canvi, les femelles són brunes. Associats a llocs humits, a la conca del Mogent s’observa en boscos de ribera.

Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis): Escarabat de color marró vermellós o marró fosc, molt lluent. El mascle presenta una banya corbada enrere (semblant a la dels rinoceronts) i una cresta transversal força pronunciada al pronot. És fàcil trobar-lo al voltant de les llums en les nits d’estiu.

Escanyapolls (Lucanus cervus): Es tracta de l’escarabat més gran d’Europa (L 25-75 mm). És de color bru amb el cap i el pronot de color negres. Els mascles presenten unes mandíbules superiors molt desenvolupades (recorden a les banyes dels mascles de cérvol) que són utilitzades en les baralles que realitzen en l’època d’aparellament. La femella és més petita i no presenta les mandíbules tant desenvolupades. Les larves es desenvolupen durant 5-8 anys. Es tracta d’una espècie cada cop més rara de trobar. Propi de zones de rouredes i alzinars amb arbres vells.

Escanyapolls petit (Dorcus parallelipipedus): escarabat de color negre (L 19-32 mm), el cap del mascle aproximadament igual d’ample que el pronot amb les mandíbules superiors molt fortes i corbades endins (la femella presenta una mida més petita). Viu en boscos caducifolis de ribera on la larva es desenvolupa en fusta en descomposició.

- (Ergates faber): Escarabat molt gran (L 25-60 mm). Cos força ampla i aplanat. Presenta els laterals del pronot denticulats. Les antenes del mascle són més llargues que la longitud del cos (les de la femella arriben més o menys al centre de les èlitres). La larva es desenvolupa en 3-4 anys en fusta en descomposició de pins.