dijous, 31 de maig del 2012

Platantera bifòlia (Platanthera bifolia)

La platantera bifòlia (Platanthera bifolia) és una espècie que dins de la conca del Mogent sembla estar restringida a les dues serralades. Viu a tota mena de sòls tant de la terra baixa com de l’estatge montà en joncedes, pastures montanes, landes, brolles d’estepes, alzinars i rouredes, i avellanoses i freixenedes. Floreix entre abril i mitjans de juliol i els primers exemplars s’han trobat aquesta primavera a la zona de més altitud de la conca del Mogent, dins del Parc Natural del Montseny (terme municipal de Tagamanent).
Platantera bifòlia (Platanthera bifolia) (Foto: Javi Mendoza)


Orquis mascle (Orchis mascula)

L’orquis mascle (Orchis mascula) és una espècie que viu des de la base de l’estatge subalpí fins a la part superior de la terra baixa, i es pot trobar en ambients molt diversos; Prats secs, pastures montanes humides, brolles de romaní, Prats subalpins, landes i a boscos caducifolis. A la conca del Mogent sembla estar restringida a les dues serralades. Els primers individus aquesta primavera s’han trobat a la part de més altitud de la conca, al terme municipal de Tagamanent (Parc Natural del Montseny). Aquesta espècie floreix entre els mesos d’abril i juny.

Orquis mascle (Orchis mascula)

Nova sortida d'amfibis

Ahir, 26/5/12, vam realitzar una nova sortida nocturna per observar amfibis. La sortida es va realitzar a una localitat del Mogent al terme municipal de La Roca del Vallès. Vam poder observar tòtil (Alytes obstetricans), gripau corredor (Bufo calamita) i granota verda (Pelophylax perezi). En comparació amb altres sortides realitzades a la mateixa zona, ahir només es van observar dos individus de Bufo calamita, en canvi, una vintena de Pelophylax perezi. (Arianna Campanales i Javi Mendoza)
Granota verda (Pelophylax perezi)

Tòtil mascle (Alytes obstetricans) (Foto: Javi Mendoza)

Orquis socarrat (Orchis ustulata)


Una altra espècie d’orquídia que trobem a la conca del Mogent és l’orquis socarrat (Orchis ustulata). Es pot trobar tant en sòls calcaris i silicis; joncedes, pastures montanes i prats de dall. Floreix de principis de maig fins a principis de juliol. Les primeres s’han trobat a una zona de prats a la part més alta de la conca del Mogent, al terme municipal de Tagamanent (Parc Natural del Montseny).
Orquis socarrat (Orchis ustulata)

Curraià blanc (Cephalanthera longifolia)


El curraià blanc (Cephalanthera longifolia) és una orquídia que viu sobre sòls calcaris o silicis, de la terra baixa, de l’estatge montà o de la base de l’estatge subalpí. Aquesta espècie floreix entre finals de març i finals de juny. La primera d’aquest any s’ha trobat en una fondalada humida, a prop del torrent de la Noguereta, del terme municipal de Tagamanent (Parc Natural del Montseny).
Curraià blanc (Cephalanthera longifolia)

Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis)


Una altra espècie d’orquídia que podem trobar a la zona de la conca del Mogent és la flor caputxina (Anacamptis pyramidalis). Es troba sobretot en sòls calcaris a la base de l’estatge montà i a la terra baixa, a les joncedes, brolles de romaní, llistonars i pastures montanes. Aquesta espècie floreix entre finals de març i principis de juliol. Les primeres d’aquest any s’han trobat a una localitat de La Roca del Vallès on hi havia al voltant d’una trentena.
Flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) (Foto: Carles Llebaria)

dijous, 24 de maig del 2012

Flor d’abella (Ophrys apifera ssp. apifera)

Quarta espècie d’orquídia trobada aquest any, la flor d’abella (Ophrys apifera ssp. apifera). La floració d’aquesta orquídia es dóna entre mitjans de maig i finals de juny. Ahir, 23/4/12, es van trobar un total de dotze exemplars entre els termes de Les Franqueses del Vallès i Cardedeu (Javi Mendoza).

Flor d'abella (Ophrys apifera ssp. apifera) (Javi Mendoza)

dilluns, 21 de maig del 2012

Clavell violaci (Limodorum abortivum ssp. abortivum)

Tercera espècie d’orquídia de l’any. Es tracta del clavell violaci (Limodorum abortivum ssp. abortivum). Fins ara s’han trobat dos exemplars a una zona boscosa de Sant Antoni de Vilamajor i un exemplar a Cardedeu. És una espècie que podem trobar en boscos secs, brolles de romaní i joncedes. L’època de floració d’aquesta espècie es dóna entre els mesos d’abril i principis de juliol (Javi Mendoza).

Clavell violaci (Limodorum abortivum) (Javi Mendoza)

dimecres, 16 de maig del 2012

Gènere Cistus

Les plantes del gènere Cistus formen part dels matollars mediterranis i algunes espècies són pioneres  en la recuperació de sòls degradats, especialment després d’un incendi forestal (les seves llavors s’obren i germinen abans ajudades pel foc). Es tracta d’espècies perennifòlies, arbustives i llenyoses. Les seves flors són regulars, hermafrodites i amb cinc grans pètals, sovint arrugats, que cauen fàcilment de la flor. A la conca del Mogent podem trobar les següents espècies:
Cistus monspeliensis (Català: estepa negra, Castellà: Jaguarzo negro). Espècie present des de Girona fins a València, incloent les Illes Balears.  Espècie de distribució mediterrània força abundant típica de garrigues obertes i que floreix entre els mesos d’abril i juny. L’estepa negra té les flors blanques i les fulles de color verd fosc i allargades. A les fulles presenta unes glàndules que donen un aroma molt característic i a més s’enganxen als dits. Força abundant a la conca del Mogent.
Cistus monspeliensis (Javi Mendoza)


Cistus albidus (Català: estepa blanca, Castellà: Jaguarzo blanco). Espècie present des de Girona fins a Alacant, incloent les Illes Balears.  Espècie típica de pinedes i matollars sobre substrats carbonatats. Floreix entre els mesos d’abril i juny. L’estepa blanca té les flors de color rosa – lila i les fulles de color verd clar.
Cistus albidus (Javi Mendoza)


Cistus salviifolius (Català: estepa borrera, Castellà: Jaguarzo morisco). Espècie present des de Girona fins a Alacant, incloent les Illes Balears.  Espècie típica de pinedes i alzinars, preferentment sobre sòls descalcificats. Floreix entre abril – juny. L’estepa borrera té les fulles arrodonides (a diferència de l’estepa negra que les té allargades) i de color verd fosc i flors de color blanc.
Cistus salviifolius (Javi Mendoza)

dimarts, 15 de maig del 2012

Tritó verd


El tritó verd (Triturus marmoratus) és un amfibi urodel que ha disminuït força les seves poblacions degut a la destrucció del seu hàbitat com a conseqüència  de la expansió urbana i l’ús abusiu de pesticides i fertilitzants entre d’altres. Es considera que les poblacions catalanes més amenaçades són les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona, com és el cas de les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. En l’actualitat hi ha un projecte de recuperació d’hàbitats i reproducció en captivitat de l’espècie als parcs Serralada Litoral i de Marina.

Concretament, en les localitats de la conca del Mogent, l’espècie ha desaparegut o ha reduït força les seves poblacions com a conseqüència de l’abandó de basses agrícoles i la destrucció del seu hàbitat. Ahir, 14/5/12, vam trobar l’espècie en una bassa agrícola, conservada i sense presència de peixos, del terme de Sant Antoni de Vilamajor on a més, vam observar individus de granota verda (Pelophylax perezi) (Arianna Campanales i Javi Mendoza).

Recordem que estem recopilant dades de la presència d’amfibis a la conca del Mogent i que si disposeu d’observacions ens les podeu enviar a l’adreça que podeu trobar al blog.